Tancar Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis Acceptes l'ús que en fem.
FAQ

Ha arribat un nou cadell a la família? Has adoptat un gos en una protectora amb problemes de por? El teu gos és afectuós i obedient quan tu estàs a prop, però quan es queda sol a casa pateix d’ansietat? Et preguntes com ensinistrar al teu gos? Tots els problemes de conducta del teu pelut poden millorar-se i/o solucionar-se, o fins i tot prevenir-se: a CANMIGOS t’ho demostrem adaptant-nos a cada cas concret, i emprant una metodologia innovadora, l’ensinistrament cognitiu-emocional, i sempre des del respecte al gos, en positiu. La convivència amb el teu gos significarà la vostra felicitat.

Quina raça de cadell és més adequat per a un regal?

El primer que hem de tenir en compte és que un gos serà un membre més de la família, així que no hauríem de regalar-li a ningú un membre per a la seva família. Regalar un cadell comporta una responsabilitat que hem d’estar segurs que l’altra persona voldrà i podrà assumir. Per desgràcia molts cadells regalats acaben abandonats o en protectores. Una vegada això està clar, hem de saber què estil de vida tindrà el gos, doncs hi ha races que s’adapten millor que unes altres a una vida sedentària o a una vida activa. Informa-te’n de les característiques de cadascuna i sobretot, assegura’t que la família en la que entrrà el gos podrà cobrir les seves necessitats. Però per sobre de tots aquests aspectes, has valorat l’adopció d’un gos (cadell o adult) de protectora? (veure següent pregunta)

Què haig de tenir en compte per adoptar un gos?

Primer, com en la pregunta anterior, hem de tenir clar que un gos comporta una responsabilitat, doncs és un membre més de la família, amb les seves necessitats pròpies. Ves a la protectora, coneix al gos, treu-li a passejar, interactua amb ell, avalua com es relaciona amb persones i amb gossos, la seva personalitat… És possible que necessiti la teva ajuda en alguns d’aquests aspectes (sobretot si és un adult): però sens dubte la vida que li donaràs serà millor que la que tindrà si es queda tota la vida en una gàbia. Tingues en compte que el gos té un passat que desconeixem, i el qual pot justificar part de la seva personalitat: no li culpis per això, doncs ell solament ha estat la víctima d’una situació no triada. Empatitza amb ell i ajuda-li a superar les seves pors i a confiar en les persones. Per a això, segueix les pautes que t’indiquin en la protectora, i/o contacta amb un professional que t’acompanyi en el camí de l’adopció.

Tenim un gos i ara anem a tenir un bebè. Què hem de fer?

L’arribada d’un bebè a casa és un gran canvi, per als humans i per al gos. I els gossos no gestionen bé els canvis, així que hem d’ajudar-li. Abans que arribi el bebè, anar canviant les rutines que se seguiran després: horaris, passejos, moviments amb el cotxet per la casa, àudios amb plors de nen, … i tot mentre el gos fa alguna cosa que li entretingui i/o motivi. Una vegada arribi el bebè, molta supervisió i assegurar-se que el gos no s’estressi amb tot el nou que ha canviat en la seva vida. Per tot això, així com per assegurar que el gos després vagi tolerant també el moviment i els manipulats del nen quan vagi creixent, es recomana seguir les pautes donades per un professional.

Com puc ensinistrar al meu gos o cadell?

L’ensinistrament i l’educació canina són disciplines tècniques sobre les que hi ha anys d’estudi dels professionals, i cada vegada més estudis científics que recolzen els protocols que segueixen. Per això, no hem de deixar-nos guiar per coses que ens diguin en el pipican o que vegem en la tele. El que una persona ha provat amb un gos i funciona, no té per què funcionar amb un altre. Per això, els professionals analitzem la personalitat de cada individu i adaptem la nostra manera de fer a aquella que millor li vagi al gos. A part, s’ha de veure què es vol aconseguir i/o millorar, i establir unes pautes i protocols que ens guiïn durant el camí del treball amb el gos.

Com puc ser el mascle alfa del meu gos?

Entre gossos existeixen jerarquies. Això és innegable. Però també s’ha vist en els últims anys, que els gossos poden aprendre d’igual forma, o fins i tot millor, basant l’aprenentatge en el reforç positiu, i no amb càstigs, crits i/o sotmetent al gos. Aquesta última opció pot aconseguir que el gos deixi de realitzar certa conducta problemàtica, però no resol la causa bàsica d’aquesta conducta, i minvem el nostre vincle amb ell. Idees com que no hem de deixar que el gos ens grunyi, o que posi el seu cap sobre nosaltres, o que es pugi al sofà, o que passi per davant de nosaltres a la porta, o que ens grunyi si fiquem la mà en el seu plat de menjar, … són idees antiquades i obsoletes amb el que avui dia coneixem dels gossos. Alguns d’aquests comportaments no tenen importància alguna (ni molt menys significa que el gos vulgui estar per sobre de nosaltres en la jerarquia), i unes altres són símptomes d’un problema (emocional, físic, social, …) que té el gos i que hem de treballar amb l’ajuda d’un professional.

El meu gos em gruny. Com el puc castigar?

Mai castiguis al teu gos per grunyir-te. S’està comunicant. Has d’analitzar quin és el motiu pel qual et gruny i ajudar-li a solucionar-ho. Potser té dolor físic i necessiteu anar al veterinari. Potser té un problema en veure’t prop del seu menjar i vols contactar amb un professional que li ajudi al fet que vegi que no ets una amenaça. Si castigues al gos per grunyir-te et pot agafar por (suposo que no vols una relació amb el teu gos basada en la por), i és possible que en futures ocasions, en no servir-li el grunyit des d’un punt de vista comunicatiu, se salti aquest avís i passi al següent graó (p. ex., mossegar).

Tinc un gos agressiu. Què faig?

L’agressivitat dels gossos sol anar dirigida cap a un objectiu, i sol produir-se per allunyar allò que al gos no li agrada (en molt poques ocasions el gos es mostra agressiu perquè li agrada). En tals casos s’ha d’analitzar el motiu de l’agressivitat, el seu grau, i tots els factors de l’entorn que li afecten. Sobre la base d’això un professional haurà d’elaborar un protocol de treball perquè el gos aprengui a tolerar aquells estímuls que li provoquen la reactivitat i que pugui conviure amb ells, alhora que es manté la seguretat d’altres gossos i/o persones enfront dels quals se sol posar agressiu. En el cas que el gos es posi agressiu sense una emoció negativa de base (sí, també el gos pot ser un assetjadpr cap a altres gossos), l’estratègia ha de ser totalment diferent i dirigida per un professional.

Per què el meu gos tremola?

El tremolor del gos pot tenir una causa física, com el fred, o una causa emocional, com la por. Hi ha races que, per la seva constitució física, més primes, amb menys pèl, … són més propenses a tenir fred: se’ls pot posar algun tipus d’abric o jaqueta, no hi ha problema per això, sempre que se’ls positivitzi aquesta peça les primeres vegades que se li posi: no és arribar el primer dia, posar-la-hi (de vegades forçant, doncs el gos no vol), i al carrer. Si la causa és emocional, hauries de contactar amb un professional, doncs el teu gos necessita ajuda per afrontar aquelles situacions que li causen por: altres gossos, un entorn diferent, sorolls (com a petards, tempestes, l’aspirador, …)

Per què el meu gos udola?

L’udol ha d’analitzar-se en la situació en la qual es produeix. Una de les causes més comunes d’udol en els gossos és la solitud, en aquells gossos que sofreixen d’ansietat per separació. Quan es queden sols hi ha gossos que borden, uns altres ploren, uns altres trenquen coses (mobles, la paret, el sofà, …), uns altres es fan pis/caca, o s’autolesionen (en els casos més greus), … i els que udolen. Si aquest és el cas, han de contactar amb un professional que avaluï si el que li ocorre al teu gos és Ansietat per Separació (no sempre ho és) i elabori un pla de treball per ensenyar al gos a gestionar aquelles situacions en les quals ha de quedar-se sol.

Per què el meu gos plora?

El plor del gos pot tenir les mateixes causes emocionals que l’udol (veure anterior), així com altres més àmplies. També s’ha d’analitzar la situació en la qual es produeix. A part de les mateixes que quan el gos udola, també pot plorar per dolor físic (després d’una operació, amb una dolència crònica, o quan li fan mal), així com per frustració, al no aconseguir alguna cosa que vol. En aquest últim cas es recomana fer amb ell exercicis d’autocontrol (un joc ben estructurat, entrenar la permanència, demorar més el lliurament de premis quan entrenem, …)

Els nostres serveis

¡Et trucarem!

Emplena el següent formulari i et trucarem en menys de 24H.